En temps de l'esclavitud en els Estats Units, les comunitats negres van desenvolupar un potencial musical en el que predominaven els càntics religiosos i ritmes propis que marcaven els dies de treball en les diverses plantacions que habitaven per aquell temps. A nivell musical, la influència dels ritmes i sons africans es feien presents generant en un estil propi i divers que després es va materialitzar en el blues, el qual es convertiria en l'ingredient musical que més tard revolucionaria la música a nivell mundial. Cal afegir que el terme «rock and roll» té un cert origen nàutic, ja que havia sigut utilitzat durant molts segles pels mariners, referint-se al moviment de darrere i davant (rock), i d'un costat a l'altre (roll) com el feia un vaixell. Aquest va ser incorporat a la música espiritual negra, però, amb un significat religiós.
El rock and roll va sorgir als Estats Units a principis del 1950 de la mà de Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard. Tot i que, no va ser fins a finals d'aquesta dècada, als anys 60, quan el rock va passar a ser popular amb artistes com Budy Holly, Jerry Lewis o Elvis Presley. Aquesta música que escoltaven principalment, va començar a fer-se molt popular i atractiva entre els adolescents que buscaven sons nous per expressar les seves sensacions i sentiments. Per tant, es deia que per primer cop van trobar un estil de música que anava dirigida a ells.
El rock és un gènere musical que es caracteritza pels significats que contenen les lletres de les seves cançons que apunten a temes socials, polítics, amorosos i emocionals. Se'l coneix com a una fusió entre la música country i el rhythm and blues. L'interès pel rock&roll va començar a disminuir als Estats Units a principis dels 60 i va deixar de ser el ritme que representava al jovent dels anys 50 passant al gènere denominat rock que marcaria a la generació jove dels 60.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada